Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2018

El Garrofer llegendari (d'Ocata)

Era un dia clar pels volts del segle XVII, un infant cridava “moros a la costa!!”. Els mariners deixaven les seves feines. Anaven a les torres de guaita per defensar-se; altres es dirigien a casa a refugiar-se. El nostre protagonista, mariner de professió i immigrant del Rosselló, anava a refugiar-se en un camp de tarongers. Allà es va topar amb una serp monumental. Vetusta. Mai n´hi ha hagut de tan colossal. Immesurable rèptil de cos lliscós; revolts sinuosos; físic libidinós. La serp es va enfurismar pel cop rebut, tenia molta gana i el mariner era un bon entrant. L´home indefens, tot tremolós demanà pietat al majestuós ofidi. La serpent respongué: -Per quin motiu hauria de perdonar-te. –tot traient intermitentment la seva llargaruda i bífida llengua-. Jo tinc gana i tu ets un bon menjar. La meva naturalesa m´obliga a tastar-te. -Oh, bondadosa serp, tu no ets com les altres. Tu ets sàvia, però anciana. Aviat se´t menjaran els cucs. –va redargüir l´home de mar-. Perdona´