Sovint ens sentim atrets per allò que és escàs, creient erròniament que
l'escassetat és per si mateixa un senyal de superioritat o una font de plaer
intens. No obstant això, estem equivocats en la nostra avaluació: som esclaus de
la novetat i de l'astorament. Els que lloen allò que és astorador i meravellós
en la música o en altres arts, només ho fan perquè encara no s'han habituat;
però, una vegada que l'experiència s'allarga, el que abans ens semblava
extraordinari esdevé comú, i el plaer, en convertir-se en costumari,
s'esvaeix.
La nostra naturalesa, però, ha de buscar la veritat més enllà de
l'aparença superficial. Si comparem els aliments —com la diferència entre una
tàpera escassa i un pa d'ordi abundant— o si observem els objectes segons la
seva forma o color, reconeixem finalment que no estàvem dient la veritat abans.
Allò que és abundant no és necessàriament inferior, ni allò que és rar té per
què ser superior. El judici correcte no depèn de l'esdeveniment extern, sinó de
la nostra capacitat de percebre el plaer despullat de les expectatives
irracionals.
És per això que el qui no té sentit comú és un jutge incert de la
realitat; es deixa portar pels sentits d'una manera desordenada. L'home savi, en
canvi, ha de jutjar les dominàncies i raonar sobre què és el que realment
proporciona estabilitat. Hem d'aprendre a jutjar els nostres afectes i a no
cedir davant d'aquells que, sense cap criteri ferm, disputen sobre el plaer
sense entendre'n la naturalesa, ni en general ni en detall. Quan jutgem algunes
coses precipitadament, ens perdem; però quan retenim el judici i ens fonamentem
en l'evidència de la sensació, la veritat es manifesta. Així, el nostre mestre
Epicur ens ensenya a parlar amb claredat, confirmant que el plaer autèntic és
aquell que sobreviu a la prova del costum i que no necessita l'astorament per
ser viscut amb plenitud.
TEXT GENERAT PER IA A PARTIR DELS FRAGMENTS QUE HAN INTERPRETAT DELS PAPIRS
D'HERCULÀ (Nicolardi, F., Delattre, D., Del Mastro, G., Fowler, R., & Janko, R.
(2024). "The final columns of PHerc. Paris. 4 revealed through virtual
unwrapping". Cronache Ercolanesi, 54, 9-27.)
Diada Nacional de Catalunya: 11 de Setembre de 2018
Hola a tothom!!
Faig una petita entrada després de molt de temps perquè no he tingut temps!
El temps és or i com que jo no en tinc, no tinc massa calers... per tant, haig de treballar moooolt!! I com que treballo molt... encara tinc menys temps!!
Un emoblic, vaja!!
Pel que sí que vaig tenir temps és per anar a la Manifestació de l'11 de setembre.
Us deixo dos vídeos perquè veieu lo bé que ho vam passar!
Salutacions!!
Fernando Pessoa
"Com a
gladiador, condemnat pel seu destí d'esclau a posar-se damunt l'arena,
saludo, sense que receli el Cèsar que hi hagi aquest circ envoltat
d'estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè l'esclau no pot
tenir-ne; sense alegria, que no pot ser fingida per un condemnat. Així i
tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei, que tota la llei em
manqui. I, tot acabant de saludar, em clavo al pit l'espasa, que ja no
em servirà per combatre. Si el vençut és qui mor i el vencedor qui mata,
amb això, confessant-me vençut, m'institueixo vencedor."
El Garrofer llegendari (d'Ocata)
Era un dia clar pels volts del segle XVII, un infant cridava “moros a la costa!!”. Els mariners deixaven les seves feines. Anaven a les torres de guaita per defensar-se; altres es dirigien a casa a refugiar-se. El nostre protagonista, mariner de professió i immigrant del Rosselló, anava a refugiar-se en un camp de tarongers. Allà es va topar amb una serp monumental. Vetusta. Mai n´hi ha hagut de tan colossal. Immesurable rèptil de cos lliscós; revolts sinuosos; físic libidinós.
La serp es va enfurismar pel cop rebut, tenia molta gana i el mariner era un bon entrant. L´home indefens, tot tremolós demanà pietat al majestuós ofidi. La serpent respongué:
-Per quin motiu hauria de perdonar-te. –tot traient intermitentment la seva llargaruda i bífida llengua-. Jo tinc gana i tu ets un bon menjar. La meva naturalesa m´obliga a tastar-te.
-Oh, bondadosa serp, tu no ets com les altres. Tu ets sàvia, però anciana. Aviat se´t menjaran els cucs. –va redargüir l´home de mar-. Perdona´m la vida i et prometo l´eternitat.
La serp, xaruga, va donar-li una oportunitat al jove marí.
El mariner va dir-li que envoltés un taronger amb el seu cos llargarut; li anava guiant les branques per on havia de passar. La serp va obeir amb la fe dels devots; l´esperança de ser immortal. L´home va dirigir la última operació, deixant el rèptil entortolligat amb l´arbre fruiter amb una combinació de nusos mariners.
De cop i volta la serp i l´escorça es van fondre en una única figura; les taronges van adoptar una forma allargassada i fosca. La nova estructura era preciosa. Tenia una base ampla i sòlida. Escorça llisa amb irregularitats; una eròtica serp entrelligada amb múltiples nusos de mariner. Color grisenc. Fileres de fulles en matrimoni; dures i lluents; sempre verdes. Penjolls de bajoques fosques, dolces, plenes de posteritat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Estadístiques realitzades a partir dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Actualitzant els resultats segons les... -
S'han acabat les eleccions i tenim resultats, però ara ve un dels moments més delicats de la política, la recerca d'aliances per go... -
Degut a les darreres notícies, els resultats del baròmetre de 29 d'octubre han quedat obsolets. Així que fem una petita actualització....