La Revifalla

Sovint ens sentim atrets per allò que és escàs, creient erròniament que l'escassetat és per si mateixa un senyal de superioritat o una font de plaer intens. No obstant això, estem equivocats en la nostra avaluació: som esclaus de la novetat i de l'astorament. Els que lloen allò que és astorador i meravellós en la música o en altres arts, només ho fan perquè encara no s'han habituat; però, una vegada que l'experiència s'allarga, el que abans ens semblava extraordinari esdevé comú, i el plaer, en convertir-se en costumari, s'esvaeix. La nostra naturalesa, però, ha de buscar la veritat més enllà de l'aparença superficial. Si comparem els aliments —com la diferència entre una tàpera escassa i un pa d'ordi abundant— o si observem els objectes segons la seva forma o color, reconeixem finalment que no estàvem dient la veritat abans. Allò que és abundant no és necessàriament inferior, ni allò que és rar té per què ser superior. El judici correcte no depèn de l...