Sovint ens sentim atrets per allò que és escàs, creient erròniament que
l'escassetat és per si mateixa un senyal de superioritat o una font de plaer
intens. No obstant això, estem equivocats en la nostra avaluació: som esclaus de
la novetat i de l'astorament. Els que lloen allò que és astorador i meravellós
en la música o en altres arts, només ho fan perquè encara no s'han habituat;
però, una vegada que l'experiència s'allarga, el que abans ens semblava
extraordinari esdevé comú, i el plaer, en convertir-se en costumari,
s'esvaeix.
La nostra naturalesa, però, ha de buscar la veritat més enllà de l'aparença superficial. Si comparem els aliments —com la diferència entre una tàpera escassa i un pa d'ordi abundant— o si observem els objectes segons la seva forma o color, reconeixem finalment que no estàvem dient la veritat abans. Allò que és abundant no és necessàriament inferior, ni allò que és rar té per què ser superior. El judici correcte no depèn de l'esdeveniment extern, sinó de la nostra capacitat de percebre el plaer despullat de les expectatives irracionals.
És per això que el qui no té sentit comú és un jutge incert de la realitat; es deixa portar pels sentits d'una manera desordenada. L'home savi, en canvi, ha de jutjar les dominàncies i raonar sobre què és el que realment proporciona estabilitat. Hem d'aprendre a jutjar els nostres afectes i a no cedir davant d'aquells que, sense cap criteri ferm, disputen sobre el plaer sense entendre'n la naturalesa, ni en general ni en detall. Quan jutgem algunes coses precipitadament, ens perdem; però quan retenim el judici i ens fonamentem en l'evidència de la sensació, la veritat es manifesta. Així, el nostre mestre Epicur ens ensenya a parlar amb claredat, confirmant que el plaer autèntic és aquell que sobreviu a la prova del costum i que no necessita l'astorament per ser viscut amb plenitud.
TEXT GENERAT PER IA A PARTIR DELS FRAGMENTS QUE HAN INTERPRETAT DELS PAPIRS D'HERCULÀ (Nicolardi, F., Delattre, D., Del Mastro, G., Fowler, R., & Janko, R. (2024). "The final columns of PHerc. Paris. 4 revealed through virtual unwrapping". Cronache Ercolanesi, 54, 9-27.)
La nostra naturalesa, però, ha de buscar la veritat més enllà de l'aparença superficial. Si comparem els aliments —com la diferència entre una tàpera escassa i un pa d'ordi abundant— o si observem els objectes segons la seva forma o color, reconeixem finalment que no estàvem dient la veritat abans. Allò que és abundant no és necessàriament inferior, ni allò que és rar té per què ser superior. El judici correcte no depèn de l'esdeveniment extern, sinó de la nostra capacitat de percebre el plaer despullat de les expectatives irracionals.
És per això que el qui no té sentit comú és un jutge incert de la realitat; es deixa portar pels sentits d'una manera desordenada. L'home savi, en canvi, ha de jutjar les dominàncies i raonar sobre què és el que realment proporciona estabilitat. Hem d'aprendre a jutjar els nostres afectes i a no cedir davant d'aquells que, sense cap criteri ferm, disputen sobre el plaer sense entendre'n la naturalesa, ni en general ni en detall. Quan jutgem algunes coses precipitadament, ens perdem; però quan retenim el judici i ens fonamentem en l'evidència de la sensació, la veritat es manifesta. Així, el nostre mestre Epicur ens ensenya a parlar amb claredat, confirmant que el plaer autèntic és aquell que sobreviu a la prova del costum i que no necessita l'astorament per ser viscut amb plenitud.
TEXT GENERAT PER IA A PARTIR DELS FRAGMENTS QUE HAN INTERPRETAT DELS PAPIRS D'HERCULÀ (Nicolardi, F., Delattre, D., Del Mastro, G., Fowler, R., & Janko, R. (2024). "The final columns of PHerc. Paris. 4 revealed through virtual unwrapping". Cronache Ercolanesi, 54, 9-27.)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada