10 refranys de pobles de Catalunya

Sempre hi ha hagut una rivalitat sana entre els pobles de Catalunya i el refranyer popular s'ha enriquit a partir de les lluites que han anat sorgint. D'aquestes petites baralles han sorgit tant refranys per enalir l'orgull del propi poble com refranys per insultar els altres pobles.

Qualsevol cosa era vàlida per a crear una frase divertida i poder riure del poble veí. Com per exemple quan Sant Pol va haver de reparar el rellotge de sol del poble, s'havia fet malbé a causa de la pluja i el sol. Per a que no tornés a succeir van posar un tendal sobre el rellotge, però llavors va perdre la seva utilitat perquè a la busca no li arribava el sol. Així que els pobles del Maresme se'n reien d'ells preguntant: Sant Pol, quina hora és?

S'explica que quan passva el tren per aquella localitat, molta gent se'n reia i els vilatans de Sant Pol responien tirant pedres contra la gent.

Se'ns dubte el sentiment de pertinença de la gent amb els seus pobles és molt potent a Catalunya.

Us deixo amb aquest vídeo on hi podreu trobar 10 d'aquests refranys.

Espero que us agradi!!! Visca la cultura catalana!!!

Fragment del Despertador de Catalunya

Us deixa aquest fragment del llibre Despertador de Catalunya de 1713. En el seu moment serví als catalans que defensaven Barcelona per unir-los en una mateixa causa, la defensa de les seves llibertats. Com us adonareu en llegir-lo, aquest text és perfectament adaptable en les circumstàncies que ens trobem en l'actualitat.

<<Desperteu-vos, desperteu-vos, Catalans adormits, a les vives veus d'aquest zelós verdader Despertador. Puix teniu qui amb clara llum us il·lumina, no sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d'una perpètua, deplorable esclavitud. Obriu els ulls a la llum d’aquest Despertador, abans que quedeu totalment cecs en les fosques tenebres de qui desitja veure-us gemegar en dura i vergonyosa esclavitud. No perdeu l'oportuna ocasió que us ofereix el temps per a perpetuar vostra immortal fama, vostra llibertat inestimable, vostra eterna gloria, vostres estimades lleis i la pública quietud de vostra adorada pàtria.>>

Refrany català per evitar malentesos!

Us adjunto un nou refrany del llibre <<Una grossa de pensaments en vers, una dotzena de deixats en prosa, dues dotzenes de dibuixos de M. Urgell, de Albert Llanas>>

És un bon consell per a tots aquells que han de tancar acords i aquells que se'n refien massa de la paraula de la gent.

Refrany català per millor pensar!

Us adjunto un nou vídeo de La Revifalla, aquesta vegada un bonic refrany extret del llibre <<Una grossa de pensaments en vers, una dotzena de deixats en prosa, dues dotzenes de dibuixos de M. Urgell, de Albert Llanas>>

És un bon consell per a tots els catalans, que estem en un moment en el que hem d'actuar amb molta intel·ligència!

Aquest serà el primer vídeo d'una sèrie per a recopilar diferents refranys, frases fetes i dites populars catalanes. Tot supervisat per un graciós personatge que encara no té nom!

Lo gayato del AVI, d'Arthur Masriera

Aquesta és una de les poesies catalanes del segle XIX que més m'agraden. L'he buscat per tota la xarxa, però no l'he trobat en enlloc, així que simplement he decidit penjar-ne el text i un vídeo recitat per a que tothom la pugui gaudir.

Nota: la poesia està escrita amb el català de l'època.

Lo gayato del AVI

Ja no riu com ans solía,

ja no s'alsa á trench de dia

y sovint atura'l pás,

ja aquelles cansons no canta;

l'avi ja ha fet los vuytanta

y sent com minva'l seu bráç.

Avuy, al bosch se'n entrava

y un gayato se tallava

de branca de castanyer,

sa flasó ben esmolada

ab quatre colps l'ha deixada

sense tindre un grop sancer.

Del mateix arbre que un dia,

lo seu pare ¡que al cel sía!

un bastó se'n va tallar

quan duya la testa blanca,

ell n'ha tret un'altra branca

perque puga caminar.

Ab ses mans ja l'estrenyía

y estrenyentlo s'entristía

repenjantshi fortament;

lo gayato fa tristesa,

puig vol dir que la vellesa

crida á la mort promptament.

Quan lo vell la serralada

puje ab incerta petjada,

lo gayato'l sostindrà,

y encar' que s'ha forsa minva,

'ran la esglayadora timba

ab coratge passará.

Tindrá un company de fadigues

per aná als valls y garrigues

'hont treballen los seus nets,

y seguirá les rouredes

los vinyals y les pinedes

per veure'ls novells esplets.

Y'l diumenge, aprés de Missa,

al ohirs' la xerradissa

de fadrines y minyons,

ell, ab los jayets, á plassa

recolzantshi ab gran catxaça

parlará d'uns temps més bons.

Quan los anys vinclen sa testa

y quan ja la mort feresta

li senyale lo fossá;

ab lo gayato á la vora

prop la llar revifadora

tot tremolant s'asseurá.

Y ab ell la flama apagada

voldrà encendre altra vegada

cendres mortes espargint,

y als nets contará rondalles

y corrandes y batalles,

mentre'l foch vage morint.

Y entre sos dits tremolosos

per lo trevall tots rugosos,

lo gayato empunyará

com sceptre de la vellesa,

¡que es lo de mellor noblesa

que l'home pot ostentá!

Arthur Masriera, juny de 1875

Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 1860 - 1929) fou un escriptor i historiador català.