S'han acabat les eleccions i tenim resultats, però ara ve un dels moments més delicats de la política, la recerca d'aliances per governar. Sembla molt clar que CiU governarà, però encara no se sap amb l'ajuda de qui (ja sigui en el govern o no).
En totes les eleccions, segons els resultats, hi ha diferents interessos en joc que poden generar coalicions o conjunts de forces diferents, però sempre (almenys així ho hem de pensar) els diferents partits desitgen fomentar els interessos comuns de la seva societat d'una manera racional.
Així doncs, en totes les eleccions es donen diverses possibilitats de pactes (CiU+ERC, CiU+PSC...). Per tal de valorar el poder real de cada partit a l'hora de negociar, utilitzarem la Teoria de Jocs i més concretament els Índex de poder.
Aquests índex de poder, serveixen per mesurar la capacitat de cada partit per participar en coalicions que superin la quota (68 escons) per decidir.
En el del Parlament de Catalunya tenim aquests resultats per CIU, ERC, PSC, PP, ICV, C'S i CUP:
No us marejaré amb fórmules i símbols estranys, simplement us mostraré els resultats dels diferents índex.
Índex de Banzhaf
Aquest índex de poder, és el nombre de vegades en les que un partit polític és un partit basculant més el nombre de vegades que pot bloquejar una coalició.
(Partit basculant: aquell que si canvia de coalició, fa que la coalició on arriba sigui guanyadora o la que estava sigui perdedora.)
Veient els resultats, podem observar:
- CiU té 4,33 vegades el poder de ERC, PSC i PP.
- ERC, PSC i PP tenen el mateix poder entre ells tot i tenir quantitats diferents d'escons.
- ICV i C's també tenen el mateix poder entre ells, però és gairebé insignificant.
- La CUP no té cap poder perquè no influeix de cap manera en el resultat de cap votació.
Índex Shapley & Shubik
Aquest índex, té en compte les permutacions dels partits. Així doncs, cada partit que converteix una coalició en guanyadora és anomenat pivot. Aquest càlcul es fa degut a que en algunes situacions polítiques, les coalicions es formen partit a partit. Per tant, l'objectiu d'aquest índex és indicar les vegades que cada partit fa de pivot per veure el poder que té.
Veient els resultats, podem observar:
- CiU té 4,01 vegades el poder de ERC, PSC i PP. Així doncs, amb aquest càlcul, CiU continua tenint més poder que els altres, però una mica menys que amb l'índex Banzhaf.
- ERC, PSC i PP, continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex en tenen una mica més.
- ICV i C's continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex en perden una mica.
- La CUP tampoc té cap poder.
Índex Deegan & Packel
Aquest índex de poder recull la idea de que el poder d'un partit es basa exclusivament en la seva participació en la formació de coalicions minimals guanyadores, i que, a priori, totes aquestes coalicions minimals guanyadores són igualment plausibles.
Veient els resultats, podem observar:
- CiU té 1,83 vegades el poder de ERC, PSC i PP. Així doncs, segons aquest índex CiU no té tant de poder com amb els altres dos índex.
- ERC, PSC i PP, continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex però encara en tenen una mica més.
- ICV i C's continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex tenen molt més poder que amb els altres dos.
Així doncs, observant els tres índex, podem veure que CiU és el partit amb més poder, seguit de ERC, PSC i PP amb el mateix poder entre ells. Després hi hauria ICV i C's amb el mateix poder entre ells. I finalment la CUP, que en cap dels tres estudis té cap poder.
Portant aquests resultats a la pràctica, sabem que tal i com estan les circumstàncies, cap partit vol governar, doncs això suposaria un desgast molt important de cara a següents comicis.
Com que ERC, PSC i PP tenen el mateix poder, CiU té més marge de negociació, però en la pràctica, com que hi ha dos temes cabdals sobre la taula (polítiques socials i país), és difícil que hi hagi cap pacte de govern, però CiU estaria obligat a negociar, amb les distribucions de poder descrites, per cada votació del Parlament.
La situació política que hi ha ara mateix al Parlament és molt complicada i algun dels partits hauran de cedir pel bé del poble, ja que és necessari que hi hagi un govern fort. En cas que no s'arribés a cap mena de pacte, la única sortida seria tornar a convocar eleccions (una situació gens desitjada per ningú, ja que ara és moment d'actuar amb responsabilitat).
