Lo gayato del AVI, d'Arthur Masriera


Aquesta és una de les poesies catalanes del segle XIX que més m'agraden. L'he buscat per tota la xarxa, però no l'he trobat en enlloc, així que simplement he decidit penjar-ne el text i un vídeo recitat per a que tothom la pugui gaudir.

Nota: la poesia està escrita amb el català de l'època.

Lo gayato del AVI

Ja no riu com ans solía,
ja no s'alsa á trench de dia
y sovint atura'l pás,
ja aquelles cansons no canta;
l'avi ja ha fet los vuytanta
y sent com minva'l seu bráç.

Avuy, al bosch se'n entrava
y un gayato se tallava
de branca de castanyer,
sa flasó ben esmolada
ab quatre colps l'ha deixada
sense tindre un grop sancer.

Del mateix arbre que un dia,
lo seu pare ¡que al cel sía!
un bastó se'n va tallar
quan duya la testa blanca,
ell n'ha tret un'altra branca
perque puga caminar.

Ab ses mans ja l'estrenyía
y estrenyentlo s'entristía
repenjantshi fortament;
lo gayato fa tristesa,
puig vol dir que la vellesa
crida á la mort promptament.

Quan lo vell la serralada
puje ab incerta petjada,
lo gayato'l sostindrà,
y encar' que s'ha forsa minva,
'ran la esglayadora timba
ab coratge passará.

Tindrá un company de fadigues
per aná als valls y garrigues
'hont treballen los seus nets,
y seguirá les rouredes
los vinyals y les pinedes
per veure'ls novells esplets.

Y'l diumenge, aprés de Missa,
al ohirs' la xerradissa
de fadrines y minyons,
ell, ab los jayets, á plassa
recolzantshi ab gran catxaça
parlará d'uns temps més bons.

Quan los anys vinclen sa testa
y quan ja la mort feresta
li senyale lo fossá;
ab lo gayato á la vora
prop la llar revifadora
tot tremolant s'asseurá.

Y ab ell la flama apagada
voldrà encendre altra vegada
cendres mortes espargint,
y als nets contará rondalles
y corrandes y batalles,
mentre'l foch vage morint.

Y entre sos dits tremolosos
per lo trevall tots rugosos,
lo gayato empunyará
com sceptre de la vellesa,
¡que es lo de mellor noblesa
que l'home pot ostentá!

Arthur Masriera, juny de 1875


Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 1860 - 1929) fou un escriptor i historiador català.



Una de freda i una de calenta

Després de la Via catalana, tot s'està precipitant en les ments de la gent, tot i que els polítics que guien la consulta mantenen els caps freds (potser massa).

En les hores posteriors a un dels esdeveniments més espectaculars de Catalunya com a poble, hi ha hagut declaracions, accions, debats, reportatges, venjances, etc. per tots costats.

Alguns potser teniu la sensació que uns dies sou molt optimistes (quan Letònia i Lituània es mostres favorables al procés, les enquestes són favorables...); altres dies sou pessimistes (els ambaixadors de Letònia i Lituània es disculpen, la CE diu que Catalunya quedarà fora de la UE...)... i així cada dia veieu el got mig ple o mig buit.

Jo ja n'estic tip de alts i baixos, des del dia de la Via només veig una direcció, la VICTÒRIA!!

Estic fart de que ens deixem trepitjar per tothom, tenim dignitat i volem sobreviure!!

La CE, la UE i l'Estat espanyol tenen molta por, perquè si Catalunya s'independitza tindran problemes molt greus, per això intenten boicotejar el procés intentant atemorir-nos, però no ho aconseguiran, perquè nosaltres serem el que volem ser!

- Segur que la UE està disposada a deixar marxar un dels Estats més productius d'Europa??
- Segur que l'Estat espanyol està disposat a boicotejar-nos i menjar-se tot el deute de la comunitat autònoma de Catalunya i passant a ser el país més endeutat del món??
- Segur que la UE es quedaria amb l'Estat espanyol a punt de fer fallida??
- La zona euro estaria disposada a deixar que l'Estat espanyol es quedés, sense marge per tornar el seu deute??
- De veritat es pensen que som tontos i ens menjarem el deute de l'Estat espanyol i a més a més quedarem marginats del món??


Senyors!! tenim la INDEPENDÈNCIA a tocar!! No defalliu!!

L'ESTAT CATALÀ serà una REALITAT!! 


Sobre la percepció i el criteri del plaer (atribuïble a Filodem de Gàdara)

Sovint ens sentim atrets per allò que és escàs, creient erròniament que l'escassetat és per si mateixa un senyal de superioritat o una f...