Juga Catalunya i guanya

Us penjo un petit joc d'escacs intentant il·lustrar la situació Catalunya-España. Estem en uns moments molt delicats, on tots hem d'anar units. Tant és qui és el Rei, la Reina, l'Alfil, la Torre, el Cavall o el Peó, tots formem part de la mateixa estratègia perquè tenim un objectiu comú.

És hora de col·laborar per la independència de Catalunya. Necessitem un Estat Propi perquè ens pertoca, perquè és la nostra voluntat com a poble i perquè sabem que hi viurem millor.

(Jugada extreta de la pàgina web: http://www.aprenderajedrez.com.ar/)

Ens toca moure fitxa. El proper moviment és el referèndum i no els hi deixarem més opcions que rendir-se, perquè la següent jugada podria ser definitiva, escac i mat! 

Possibles resultats en Referèndum d'Independència

Van passant els dies i cada vegada sembla més clar que CiU estarà sola al govern, però que ERC li assegurarà la governabilitat. Avui s'han començat a sentir notícies sobre una possible data per el Referèndum d'Independència. Si es confirmés aquesta informació i ERC i CiU arribessin a un acord, seria bo saber, ara que tenim uns resultats de referència, com podria ser el resultat d'aquest referèndum.

Així doncs, fixant-nos en els resultats de les darreres eleccions:

I tenint en compte que aquestes eleccions han estat presentades en unes claus molt concretes (Independència i Crisi) i, per tant, podem donar com a bona la premissa de que als partits que s'han mostrat a favor d'un Estat Propi els han votat independentistes. 

Tenim els següents resultats:

• Si sumem tots els votants dels partits independentistes: CiU + ERC + CUP + SI = 49,12%
• Si sumem tots els votants dels partits centralistes: PSC + PP + C'S + UPyD = 35,4%
• La resta de partits, en els que s'inclou ICV i els vots en blanc, no han mostrat preferències envers el seu vot en un possible referèndum, així que no els comptabilitzarem, doncs fer algun tipus de distribució seria massa subjectiu. Aquest grup té un 15,48% dels vots.

Per tant, hem de creure que la distribució dels vots en el referèndum serà de:

• SÍ = 49,12%
• NO = 35,40%
• Blancs i nuls = 15,48%

Si només comptabilitzem els vots favorables i en contra, obtenim el següent resultat:

• SÍ = 58,12%
• NO = 41,88%

Per tant, si el referèndum s'hagués fet el dia 25 de novembre, molt probablement els resultats haguessin estat molt semblants a aquests.

Queda un llarg viatge i segur que hi haurà molts entrebancs (discurs de la por, trampes, mitjans...), però no em de defallir i hem d'anar tots units per una mateixa causa, el benestar del nostre país.

Hem de continuar transmetent el missatge de que tenint un Estat Propi tot anirà millor i contrarestar les informacions que ataquen el nostre objectiu.

Índex de Poder del Parlament de Catalunya 2012

S'han acabat les eleccions i tenim resultats, però ara ve un dels moments més delicats de la política, la recerca d'aliances per governar. Sembla molt clar que CiU governarà, però encara no se sap amb l'ajuda de qui (ja sigui en el govern o no).

En totes les eleccions, segons els resultats, hi ha diferents interessos en joc que poden generar coalicions o conjunts de forces diferents, però sempre (almenys així ho hem de pensar) els diferents partits desitgen fomentar els interessos comuns de la seva societat d'una manera racional.

Així doncs, en totes les eleccions es donen diverses possibilitats de pactes (CiU+ERC, CiU+PSC...). Per tal de valorar el poder real de cada partit a l'hora de negociar, utilitzarem la Teoria de Jocs i més concretament els Índex de poder.

Aquests índex de poder, serveixen per mesurar la capacitat de cada partit per participar en coalicions que superin la quota (68 escons) per decidir.

En el del Parlament de Catalunya tenim aquests resultats per CIU, ERC, PSC, PP, ICV, C'S i CUP:

No us marejaré amb fórmules i símbols estranys, simplement us mostraré els resultats dels diferents índex.

Índex de Banzhaf

Aquest índex de poder, és el nombre de vegades en les que un partit polític és un partit basculant més el nombre de vegades que pot bloquejar una coalició.

(Partit basculant: aquell que si canvia de coalició, fa que la coalició on arriba sigui guanyadora o la que estava sigui perdedora.)

Veient els resultats, podem observar:

• CiU té 4,33 vegades el poder de ERC, PSC i PP.
• ERC, PSC i PP tenen el mateix poder entre ells tot i tenir quantitats diferents d'escons.
• ICV i C's també tenen el mateix poder entre ells, però és gairebé insignificant.
• La CUP no té cap poder perquè no influeix de cap manera en el resultat de cap votació.

Índex Shapley & Shubik

Aquest índex, té en compte les permutacions dels partits. Així doncs, cada partit que converteix una coalició en guanyadora és anomenat pivot. Aquest càlcul es fa degut a que en algunes situacions polítiques, les coalicions es formen partit a partit. Per tant, l'objectiu d'aquest índex és indicar les vegades que cada partit fa de pivot per veure el poder que té.

Veient els resultats, podem observar:

• CiU té 4,01 vegades el poder de ERC, PSC i PP. Així doncs, amb aquest càlcul, CiU continua tenint més poder que els altres, però una mica menys que amb l'índex Banzhaf.
• ERC, PSC i PP, continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex en tenen una mica més.
• ICV i C's continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex en perden una mica.
• La CUP tampoc té cap poder.

Índex Deegan & Packel

Aquest índex de poder recull la idea de que el poder d'un partit es basa exclusivament en la seva participació en la formació de coalicions minimals guanyadores, i que, a priori, totes aquestes coalicions minimals guanyadores són igualment plausibles.

Veient els resultats, podem observar:

• CiU té 1,83 vegades el poder de ERC, PSC i PP. Així doncs, segons aquest índex CiU no té tant de poder com amb els altres dos índex.
• ERC, PSC i PP, continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex però encara en tenen una mica més.
• ICV i C's continuen tenint el mateix poder entre ells, però amb aquest índex tenen molt més poder que amb els altres dos.

Així doncs, observant els tres índex, podem veure que CiU és el partit amb més poder, seguit de ERC, PSC i PP amb el mateix poder entre ells. Després hi hauria ICV i C's amb el mateix poder entre ells. I finalment la CUP, que en cap dels tres estudis té cap poder.

Portant aquests resultats a la pràctica, sabem que tal i com estan les circumstàncies, cap partit vol governar, doncs això suposaria un desgast molt important de cara a següents comicis.

Com que ERC, PSC i PP tenen el mateix poder, CiU té més marge de negociació, però en la pràctica, com que hi ha dos temes cabdals sobre la taula (polítiques socials i país), és difícil que hi hagi cap pacte de govern, però CiU estaria obligat a negociar, amb les distribucions de poder descrites, per cada votació del Parlament.

La situació política que hi ha ara mateix al Parlament és molt complicada i algun dels partits hauran de cedir pel bé del poble, ja que és necessari que hi hagi un govern fort. En cas que no s'arribés a cap mena de pacte, la única sortida seria tornar a convocar eleccions (una situació gens desitjada per ningú, ja que ara és moment d'actuar amb responsabilitat).

Mas canta a la Masovera

S'han acabat les eleccions i és temps de pactes, però sembla que ningú vol governar. Tothom sap que governar amb l'actual situació provoca un desgast molt important. Em sorprèn com abans de les eleccions tothom tenia les fórmules per sortir de la crisi, per acabar amb l'atur, per fer fluir l'economia, etc., però a l'hora de la veritat, amb les circumstàncies donades, sembla que només CiU és capaç d'afrontar aquest repte (segurament preferirien no caure sols).

A CiU se li presenten diferents pactes:

• Per un costat pot pactar amb ERC, però al partit republicà no se'l veu massa predisposat a entrar al govern, però sí a donar suport de cara al procés nacional i d'assegurar la governabilitat (però tot sense semblar que gràcies a ells hi ha retallades).
• Per l'altra costat poden pactar amb el PSC, però aquests s'han negat a participar en cap govern amb CiU. Segurament tenen masses problemes interns com per preocupar-se de governar al poble.
• També hi ha l'opció del PP, però (sí, sí) aquests també han dit que no pensen donar suport a CiU si   tiren endavant el procés sobiranista.
• També cal afegir el cas de no pactar amb ningú i anar fent pactes puntuals, però això pot fer que el govern sigui molt poc estable amb l'actual distribució d'escons.

Sembla que CiU s'ha quedat totalment sol i l'únic pacte possible que se li presenta de moment, ERC, l'obligarà a canviar el sentit de les polítiques i a accelerar el procés d'independència.

De moment Artur Mas ha començat a aprendre una cançó per fer-li la rosca a ERC i tranquil·litzar la majoria independentista que vol que el procés continuï endavant i en breu s'assoleixi l'Estat Propi.